Equip Chois Lee · 5 min de lectura
Moments com aquest formen part de l’aprenentatge quotidià al dojang.
Una reflexió sobre els nous reptes educatius dels infants a partir de l’evidència científica i de l’experiència acumulada durant dècades treballant amb nens.
Una preocupació compartida per moltes famílies
Mai abans els infants havien crescut envoltats de tants estímuls. Les pantalles, internet i els dispositius mòbils formen part del seu dia a dia des de ben petits. Aquest nou context ha canviat la manera com ens comuniquem, aprenem i ens entretenim.
És normal, doncs, que moltes famílies comparteixin una mateixa inquietud.
Per què sembla que als infants els costi més mantenir l’atenció?
Es distreuen més que abans?
Ha canviat realment la seva capacitat de concentració o és només una percepció?
Són preguntes legítimes. I, com passa sovint en educació, la resposta és més complexa del que sembla.
El que sabem… i el que encara no sabem
La primera resposta pot sorprendre.
Actualment no disposem d’evidència científica suficient per afirmar que els infants d’avui tinguin menys capacitat de concentració que els de fa trenta o quaranta anys. Comparar generacions és molt difícil, perquè també han canviat l’entorn familiar, l’escola, la tecnologia i fins i tot la manera com s’avaluen aquestes capacitats.
Ara bé, això no significa que la investigació no ens aporti informació valuosa.
Al contrari. Cada vegada sabem més sobre quins hàbits afavoreixen el desenvolupament cognitiu i quins factors poden dificultar-lo.
Què ens diu la investigació?
Figura 1. El desenvolupament de les funcions executives continua durant tota la infància i l’adolescència. Elaboració pròpia a partir de diferents estudis sobre neurodesenvolupament.
Un dels estudis més rellevants sobre aquest tema es va publicar a The Lancet Child & Adolescent Health. Amb una mostra de més de 4.500 infants, els investigadors van analitzar la relació entre els hàbits quotidians i el desenvolupament cognitiu.
Van observar que els nens i nenes que:
- dormien les hores recomanades;
- limitaven el temps de pantalles recreatives;
- i mantenien una activitat física regular,
obtenien, de mitjana, millors resultats en diferents proves cognitives, especialment en:
- memòria;
- atenció;
- llenguatge;
- funcions executives (capacitat de planificar, organitzar-se, controlar els impulsos i adaptar-se a situacions noves).
És important destacar un aspecte fonamental.
Aquest estudi mostra una associació entre aquests hàbits i un millor rendiment cognitiu, però no permet afirmar una relació directa de causa i efecte al 100%.
Malgrat això, reforça una idea àmpliament compartida per la comunitat científica: els hàbits saludables constitueixen una base important per al desenvolupament dels infants.
Què podem fer com a famílies?
Figura 2. Tres hàbits que la recerca associa amb un millor rendiment cognitiu en infants. Elaboració pròpia a partir de The Lancet Child & Adolescent Health.
La bona notícia és que molts dels factors que afavoreixen el desenvolupament infantil formen part del dia a dia.
Dormir les hores necessàries.
Fomentar el joc.
Llegir plegats.
Conversar sense presses.
Fer activitat física.
Trobar moments sense pantalles.
Cap d’aquestes accions és extraordinària. Precisament per això tenen tant valor: són petits hàbits que, repetits al llarg del temps, contribueixen a crear un entorn favorable perquè els infants creixin.
Cap activitat fa miracles
Vivim en una societat acostumada a buscar solucions ràpides. Però l’educació rarament funciona així.
Cap activitat, per si sola, transformarà un infant.
El Taekwondo no és una excepció.
Cada nen té el seu ritme, la seva personalitat i les seves circumstàncies.
El que sí podem fer, com a educadors i com a famílies, és oferir-los espais on entrenar, setmana rere setmana, hàbits tan valuosos com l’esforç, el respecte, l’atenció, la perseverança i l’autocontrol.
Alguns infants evolucionen ràpidament.
Altres necessiten molt més temps.
I alguns ens sorprenen quan menys ens ho esperem.
Educar mai no ha estat una ciència exacta.
Però continua sent una tasca apassionant que demana constància, paciència i confiança.
El que hem après al dojang
Després de molts anys treballant amb infants molt diferents entre si, hem comprovat que hi ha aprenentatges que difícilment apareixen de manera immediata.
La capacitat d’escoltar.
Esperar el torn.
Acceptar un error.
Tornar-ho a intentar.
Perseverar quan una tècnica no surt.
Celebrar els progressos dels companys.
Aquests aprenentatges necessiten temps, adults que acompanyin i un entorn tranquil, coherent i respectuós.
Cada infant recorre el seu propi camí.
I aquesta és, probablement, una de les lliçons importants que ens ha donat l’experiència.
Una reflexió per acabar
Potser la pregunta no és si els infants d’avui tenen menys capacitat de concentració que els d’altres generacions.
Potser la pregunta és una altra.
Quines oportunitats els oferim perquè puguin entrenar aquesta capacitat en un món ple d’estímuls?
Com a famílies, educadors i societat, aquest és probablement un dels grans reptes del nostre temps.
No podem eliminar tots els estímuls que envolten els infants.
Però sí que podem crear espais on aprenguin a escoltar, a esperar, a perseverar i a concentrar-se sense presses.
Què diu la recerca?
Aquest article combina l’experiència educativa acumulada durant dècades a l’Escola Chois Lee amb la consulta de publicacions científiques revisades per experts. Les conclusions exposades no substitueixen el criteri dels professionals sanitaris ni estableixen relacions de causa i efecte quan la investigació encara no ho permet.
Fonts principals (a completar amb l’enllaç corresponent):
- The Lancet Child & Adolescent Health: Associations between 24-hour movement behaviours and global cognition in children.
- Revisions sistemàtiques sobre activitat física i funcions executives en infants.
- Estudis sobre desenvolupament cognitiu i hàbits saludables en edat escolar.
Continuarem aprofundint…
En els propers articles parlarem de:
- Què són les funcions executives i per què són tan importants per aprendre i créixer.
- Pantalles, gratificació immediata i atenció: què sabem avui?
- Per què algunes activitats afavoreixen el desenvolupament de la concentració?
- Què hem après després de dècades treballant amb centenars d’infants al dojang?